SOBRE LES PAPALLONES DEL CAMÍ
La tènue llum del matí
il·luminava el camí que seguia. Els ocells es movien porucs d'un
branquilló a l'altre, mentre els grills, amagats en al proximitat
del camp que vorejaria, no paraven d'emanar un sord so. L'aire era
net i el cel, d'un clar atzur. Era l'efecte de la son i la gana, o
pot ser l'estupor que encara perdurava de la festa de la nit
anterior, el que li feia veure les flors del camí a través d'un
sedàs translúcid, que difuminava els seus pensaments. Així,
caminava abstret pels sons del món. Tot i així, s'estava acabant
aquell sender, doncs aquest s'aproximava a una bifurcació que encara
no aconseguia observar.
Girà el coll alterat pel
zumzeig de les abelles que es movien assedegades per les flors roges
del camp, pol·linitzant aquí i allà. S'aproximà i en mirà
detingudament una. Tot li semblava tan real, tan pròxim, a través
d'aquell vel hipnòtic. Les abelles, el camp, les flors, la pols del
camí... Tot estava allà, davant els seus ulls. Eren himenòpters,
estrats de sòl volcànic, estams, pistils i efecte Tyndall...
Abelles, camp, flors i la pols que inhalava. S'acabava el camí, i
què en sabia de la realitat? Què hi havia, en realitat, rere
aquells noms que havia memoritzat temps ençà? Què hi havia rere
tota la ciència que havia après? Rere la terminologia del món?
L'abella canvià de
diana, i ara, reposava les seves potes anteriors sobre els pètals
escarlata d'una corona que cedia al pes, mentre l'insecte aletejava.
S'ajupí per veure-ho millor. El moviment harmònic del animal li
semblà poètic. No traçava un camí, doncs anava de flor en flor,
recol·lectant, transportant i deixant pedaços de la seva ínfima
vida per allà on passava. Li donà ganes de creuar camp enllà,
seguint la trajectòria erràtica que oferia l'abella, quan s'adonà
que es trobava, realment, en un camí tancat per fustes. Mirà amb
recel la llibertat aliena, i l'envejà. El món no estava dissenyat
per la deriva. Els camins, els ponts, els carrers. Tot eren
estructures de l'enginyeria que es solidificaven sota el concepte
d'utilitat. Però, què és utilitat? Què és realment útil per
l'ésser humà? El camí o el camp obert?
Al cap d'un temps, absort
en el pensament, i amb la mirada perduda en les profunditats d'un
camp d'userda, l'insecte s'endinsà farratge enllà. S'allunyà de la
seua vista, mentre altres abelles buscaven en les profunditats
d'altres flors pròximes, seguint el mateix rumb erràtic. Per allà,
també rondava una papallona blanca, que contrastava amb el roig
elèctric d'algunes flors. Amb un vol lleuger, s'anava dipositant
sobre algunes plantes del voral. Com ell, l'animal semblava resseguir
un camí, tot i que no es limitava als marges de la vereda, sinó que
els creuava constantment. Decidí seguir-la una estona,
entretenint-se senzillament amb el seu vol dansaire. Ara es trobava
en una ala del camí, ara en l'altre, ara al mig del camp esquerre,
ara al dret. No semblava que tingués clar quina era la trajectòria
que havia de seguir, però, de mica en mica, avançava. Admirà la
seva decisió, si és que en realitat era una decisió. I si ho era,
tampoc podia saber si era la òptima, de la mateixa manera que ell es
preguntava si hauria resultat útil allunyar-se del grup, per pensar.
Per reflexionar sobre el seu futur. La papallona avançava, i ell amb
ella, en la solitud d'un camp obert, on el mig hi recorria un camí.
D'aquí poc s'acostava la bifurcació.
S'estava acostant el
moment d'abandonar aquell camí, i què havia après d'allò que
havia vist? Sabia la realitat d'allò que s'amagava rere els noms?
Rere els himenòpters, estrats i la física del camí? Rere les
senzilles formes de vida que el rodejaven, de les persones, del món.
Era tot allò que sabia de nou, la realitat d'allò que sempre havia
observat?
L'entrecreuament era just
davant seu. A cada costat, un camí s'obria pas sobre els camps per
explorar. Davant seu, un tancat també separava la pols del camí
d'un altre camp d'userda, que s'enfilava muntanya enllà. Dos
senyals, que indicaven els pobles als quals es dirigien els senders,
obligava a escollir una ruta marcada. Quin era el millor camí?
La papallona, que l'havia
acompanyat durant aquest breu temps, desafiant els rètols, s'endinsà
camp a través. Ell la mirà embadalit. I si volia escalar camp
enllà, on ningú mai hauria traçat un camí? I si volia explorar el
sender que cap altre home hauria fet? Per què no podia fer-ho,
impedit per una tanca erma? I si volia alterar les lleis de la
realitat, escollint allò que no existia? I si volia alterar les
lleis de la utilitat, doncs ja existia un camí que portava a un lloc
on mai volia arribar?
Fotografia: Camí a les muntanyes (Martin, Eslovaquia)
Música: Caminos diferentes (Caminos Diferentes, La Sonrisa de Julia)
Moltes gràcies per la lectura.
